El Museu de les Terres de l’Ebre ha programat la itinerància de nou de l’exposició taller didàctic “Els joguets dels iaios”. L’activitat té per objectiu recuperar, conservar i difondre la memòria popular del patrimoni lúdic infantil de la comarca del Montsià, i donar a conèixer a les noves generacions quins eren els joguets populars i tradicionals creats pels infants i els artesans locals, i per la indústria, entorn de la primera meitat del segle XX. Sobretot l’exposició inclou tota mena de joguets fets utilitzant un gran nombre de matèries naturals (argila, canya, escorça, fulles, fusta, llavors, monedes, os, petxines, pinyols, roba...), i manufacturades (botons, corda, fil, llauna, paper de diari...), que tant els grans com els petits aconseguien del seu entorn més immediat. Inclou una vuitantena de joguets. Està organitzada pel Museu de les Terres de l’Ebre i Ajuntament de Freginals, i es podrà visitar del 20 de juliol al 29 d’octubre de 2017 a la Sala d’exposicions de l’Ajuntament de Freginals, de 10h a 14h fins a finals d’agost; dia 24 tancat.

"1937. Quan la ribera no tenia amo. Crònica de la Col·lectivitat General d’Amposta" és el títol de l’exposició que s’inaugura aquest divendres a les 19:30h al Museu de les Terres de l’Ebre. Es tracta del primer projecte de l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ) a les Terres de l’Ebre, desenvolupat gràcies al finançament de l’Ajuntament d’Amposta i amb el suport del Consroci del Museu de les Terres de l’Ebre mitjançant un dels ajuts a la recerca etnològica concedits l’any 2016.

L’estiu del 1936, a més d’un cop d’estat i l’inici de la Guerra Civil, Catalunya va viure una revolució social única a Europa. El sistema productiu canvià radicalment i les col·lectivitats obreres −industrials o agràries− van aconseguir, durant un temps breu, arraconar el capitalisme.

A la comarca del Montsià i el Delta el triomf del col·lectivisme va ser rotund i la gran transformació de la vida a Amposta, aleshores capital anarquista de les Terres de l’Ebre, fou un capítol especialment significatiu, tan lloat entre 1937 i 1938, com oblidat a partir de 1939.

El procés de col·lectivització de la capital del Montsià va començar el juliol de 1936 amb la creació del comitè, es desenvolupà a través del consell municipal dirigit per la CNT i la UGT i culminà a principis del 1937 amb la creació de la Col·lectivitat General d’Amposta amb els anarquistes en solitari.

La Col·lectivitat General d’Amposta estava formada per prop de 1.200 persones, procedents d’unes 700 famílies diferents, el 10% de la població. Va ser la més nombrosa de totes les Terres de l’Ebre i proporcionalment la més rellevant de Catalunya. Es regia per un comitè de control i estava organitzada en seccions: pagesos (la més important), paletes, indústria arrossera, indústria pesquera, intercanvi, pintors, panaders, fusta, ramaders, economia, abastament, i altres de més secundàries.

Va arribar a instaurar un sou familiar com a retribució, i si un home estava al front, el cobrava la dona. També tenia treballadors que no eren col·lectivistes. La vivenda, la farmàcia i el metge eren gratuïts. Si la casa era de propietat, la col·lectivitat pagava la contribució i les despeses. L’escolarització era obligatòria i mixta.

Entre les realitzacions més destacades pel que fa als mitjans de producció, cal assenyalar: la granja “Roja i Negra” amb una dotzena d’incubadores elèctriques i 8.000 exemplars de diferents races d’aviram, una vaqueria amb una setantena d’animals i una producció d’uns 400 litres de llet al dia, una cooperativa de consum instal·lada a l’església, convertida en magatzem, i una fàbrica de mosaic i forn de guix, dos forns de pa, etc.