El proper dia 5 d’octubre inaugurarem a la Casa O’Connor d’Alcanar l’exposició “El temps dels ibers: els objectes evolucionen” que s’inscriu en el marc de les activitats de “Tyrika. Festival Iber d’Alcanar”, que és celebrarà el cap de setmana del 6 i 7 d’octubre a Alcanar, i del 18é Cap de setmana ibèric de la Ruta dels Ibers. L’exposició es podrà visitar fins al 4 de novembre.

L’exposició presenta la línea temporal que segueix el procés de desenvolupament de la cultura ibèrica principalment a les Terres de l’Ebre. Per entendre el nostre passat es necessari conèixer el període de temps en que esdevé, ja que aquest ens indica un context social, tècnic, econòmic, polític... en relació al territori d’anàlisi  i el que l’envolta.
La classificació que seguim ens situa dins de l’edat dels metalls, en concret dins l’edat del ferro, i a partir d’aquest definició temporal donada pel desenvolupament tècnic en el treball dels metalls, desglossem les característiques de la 1a edat del ferro i de la 2a edat del ferro o període ibèric, que a la vegada els científics han subdividit en tres moments: l’ibèric antic (600-450 aC), l’ibèric ple (450-250 aC) i l’ibèric final (250-50 aC).El període es caracteritza per la generalització del poblament fortificat en tossals, la organització del territori, la urbanització de l’hàbitat, el desenvolupament de la metal·lúrgia, la introducció del torn i l’adopció de l’alfabet i l’escriptura. Els contactes comercials amb la mediterrània van propiciar una diferenciació en la riquesa dels individus i dels grups que va desembocar en una societat complexa, de base tribal, altament jerarquitzada, que fou estroncada per la conquesta romana.

Un cop resumides les característiques generals del període l’exposició es centra en mostrar com s’ha bastit la complexa xarxa de les cronologies. Estructurada en dos àmbits: assentaments i necròpolis s’han triat els materials que millor explicaven com funciona el relat temporal sobre el desenvolupament de la cultura ibèrica a les nostres terres. Així dins dels assentaments principalment són els materials ceràmics a torn de taula, d’emmagatzematge i de transport els que ens proporcionen informació cronològica però també els molins, la ceràmica de cuina feta a mà, els primers indicis d’escriptura, etc. Ho podreu comprovar a partir d’objectes dels jaciments de les Terres de l’Ebre.Per a les necròpolis hem triat el tipus de ritus funerari: la incineració com a ítem i marcador cronològic clar i entre els materials els conjunts de panòplia guerrera i peces d’indumentària com les sivelles de cinturó o les fíbules procedents tots ells de les necròpolis de l’Ebre. 

L’exposició, centrada en les antigues sales de cinema de les Terres de l’Ebre, recupera uns espais on la vida transcorria entre ombres mentre es vivien grans il·lusions. Uns espais, almenys la major part d’ells, avui desapareguts i en els quals, els que hi assistien assíduament, grans i petits, en guarden alguns dels seus millors records.

Aquesta mostra convida al visitant a reviure com el cine ha esdevingut una de les principals manifestacions dels canvis culturals que s’han produït al segle XX a les Terres de l’Ebre, i a compartir i recordar la sociabilitat i les emocions que el cine ha despertat en tots nosaltres.

Organitzada en dues parts, ofereix un recorregut per la història del cine a les quatre comarques ebrenques, així com una aproximació al que va suposar el cinema per a la societat del moment al llarg del segle XX.

La primera part fa un recorregut històric des de les primeres projeccions cinematogràfiques al territori en barraques de fira o en teatres, cafès d’associacions, ateneus o altres, fins que es creen les primeres sales destinades a acollir específicament projeccions i com aquestes es van anar expandint pel territori entre els anys 10 i 20 del segle XX, i la posterior sonorització. Durant la postguerra i fins a la dècada dels 60, el cinema serà, juntament amb el futbol i els balls, l’entreteniment preferit de la societat, especialment de la joventut, qui veurà en el cinema la possibilitat de fugir de la realitat dura i angoixant del moment.

En la seva itinerància l’exposició arriba a Freginals on fa un recorregut per la història cinematogràfica de diversos municipis del Montsià, incloent la trajectòria dels cinemes d’aquest municipi.

L’exposició "L’Ebre. Darrer escenari de les Brigades Internacionals" ha estat produïda pel Museu de les Terres de l’Ebre i el COMEBE amb el suport del Departament de Cultura i del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. També compta amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta i en aquest sentit forma part dels actes de celebració del 80è Aniversari de la Batalla de l’Ebre a Amposta.

L’exposició ha estat comissariada per la Dra. M. Lourdes Prades Artigas del CRAI de La Universitat de Barcelona i en ella, a més dels texts i fotografies organitzats en 8 àmbits, es presenten nombrosos documents originals de la col·lecció Julio Allepuz de la Sénia i objectes del fons del COMEBE. La mostra es podrà veure a Amposta fins el dia 25 de novembre i després itinerarà per altres espais de memòria de Catalunya.

Les Brigades Internacionals

Entre 1936 i 1939, i també durant els anys posteriors, la guerra espanyola es convertí en el símbol de la lluita contra el feixisme i l’única esperança  de poder dur a terme una veritable revolució social. Fou considerada per molts com l’última  gran causa, el darrer conflicte en el qual es va lluitar per uns ideals, fet perfectament escenificat per la presència a Espanya de milers de brigadistes arribats voluntàriament d’arreu del món.

El cop d’estat del 18 de juliol a Espanya va suposar per a la resta de països europeus la cristal·lització d’esperances i de temors i les esquerres van veure confirmat el perill feixista anunciat des de 1934. En aquest context, es van començar a organitzar grups de voluntaris d’arreu del món que, seguint el propi impuls, lluny de la propaganda organitzada, volien venir a Espanya  a lluitar al costat del govern legítim de la República.

Això suposà la creació d’un exèrcit internacional, integrat per més de 35.000 homes i dones de més de 53 nacionalitats (els més nombrosos foren els francesos i després d’aquest, els polonesos i els italians). És un exemple únic en la història, tant pel que fa als seus efectius com pel fet de venir,  majoritàriament, a lluitar de manera voluntària.

L’escenari de la Batalla de l’Ebre.

La batalla de l’Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l’any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.

Amb 115 dies de combats fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola, i per al govern de la República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l’armament més modern

Al nord i al sud del dispositiu de l’ofensiva es van planificar dues operacions de distracció, destinades a fixar sobre el terreny les divisions franquistes que defensaven aquelles zones, mentre que el gruix de l’ofensiva es concentrava al centre. L’atac principal es va dur a terme entre Faió i Benifallet, amb  tres eixos de penetració entre Riba-roja d’Ebre i Flix, entre Flix i Móra d’Ebre, i entre Móra d’Ebre i Miravet. L’operació va ser un èxit i les tropes republicanes van avançar ràpidament.

Pel que fa a les Brigades Internacionals, les grans protagonistes foren la XIII, la XIV i la XV, tot i que també hi participaren la XI i la XII, encara que tingueren una incidència menor. La bibliografia xifra entre 3.000 i 3.500 els  voluntaris que van prendre part en la Batalla de l’Ebre, entre els quals n’hi havia molts d’estrangers però també molts de catalans i d’espanyols, enquadrats a les Brigades. Per als brigadistes, amb la retirada dels voluntaris internacionals per part del govern de Negrín, la batalla s’acabarà el dia 23 de setembre.

Retorn al Priorat i el comiat a Barcelona

A partir d’aquesta data, la majoria es van concentrar al Baix Priorat, concretament a les poblacions de Marçà, Falset,  Pradell, Gratallops, Capçanes  o la Torre de Fontaubella. Entre el 16 i el 17 d’octubre, prop de l’estació de tren de Pradell, a la Torre de Fontaubella, va tenir lloc una desfilada dels brigadistes. Fou en aquest acte  que el president del Govern de la República va prometre la nacionalitat espanyola a tots els brigadistes que havien participat a la guerra, promesa que no es va complir fins més de 50 anys més tard.

Pocs deis després, el 28 d’octubre de 1938 a les 17.00 h, va tenir lloc una emotiva desfilada militar a Barcelona com a acte final de comiat dels voluntaris que havien vingut a lluitar contra el feixisme. L’agraïment popular es fa fer palès quan més de 300.000 persones es va llençar al carrer per a acomiadar a tots aquests homes i dones el seu compromís amb l’antifeixisme

Tornar a casa o continuar lluitant

El febrer de 1939, derrotats travessaren la frontera per acabar als camps de concentració francesos com la resta de refugiats republicans. La lluita va continuar a casa, als camps de concentració o als fronts de la segona guerra mundial.

Només els brigadistes originaris de països democràtics van poder ser repatriats immediatament. En canvi més de 5.000 alemanys, polonesos i iugoslaus, entre d’altres, van estar retinguts a la frontera. Molts d’ells, van decidir retornar al front i continuar lluitant per la República fins al final de la guerra enquadrats en l’exèrcit regular.

Gaites, gralles i dolçaines: tres visions diferents per posar música a la festa.

L’exposició posa de relleu la convivència entre aquests tres instruments de vent a les comarques centrals dels Països Catalans

Entre els dies 26 d’octubre de 2018 i 10 de febrer de 2019, la Sala d’Exposicions Antoni Garcia del Museu de Tortosa acollirà la mostra "Gaites, gralles i dolçaines", una proposta expositiva que ofereix tres punts de vista diferents a l’hora d’arribar a un mateix objectiu: posar música a la festa. Històricament, la gaita ha estat un instrument solista, només acompanyada pel tabal. Actualment la parella de gaiters és minoritària i ha proliferat l’aparició de formacions més grans com les colles de dolçainers i grallers.
 
La mostra ha estat organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l’Ebre, SAM Terres de l’Ebre, i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i comissariada per Joan Pellisa, lutier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans, i és el resultat de molts anys de recerca. També s’ha comptat amb el suport de l’IRMU, la col·laboració de diferents colles de gaiters, grallers i dolçainers del territori, i d’un equip de recerca la feina del qual es va publicar parcialment a l’inventari del Patrimoni Cultural i Immaterial de les Terres de l’Ebre.
 
L’exposició es podrà visitar de dimarts a divendres de 10.00 a 13.30 hores, els dissabtes de 16.00 a 18.30 hores, i els diumenges d’11.00 a 13.30 hores (dilluns i festius, tancat). Així mateix, es farà una visita guiada a l’exposició, a càrrec del comisari, Joan Pellisa, el diumenge 11 de novembre a les 12.00 hores.

La mostra també s’exposarà durant els mesos d’abril i maig de 2019 al Museu de les Terres de l’Ebre i, posteriorment, itinerarà per diversos municipis de les comarques de l’antiga diòcesi de Tortosa."