reduir font ampliar font

CAT / ES / EN / FR

Museu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´EbreSala d´exposicions: Les Terres de l’Ebre (prehistòria - edat mitjana)Museu de les Terres de l´EbreMuseu de les Terres de l´Ebre

Agenda

tipus:
anterior març 2018 següent
dl dm dc dj dv ds dg
   1234
567891011
12131415161718
19202122232425
262728293031 

Activitats previstes per al dia 5/3/2018

Biografies Ampostines

del 15/2/2018 al 8/3/2018 · Sala d’actes del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Biografies Ampostines

El cicle de conferències "Biografies Ampostines", del que presentem la sèptima edició, té com objectiu recuperar i divulgar les vivències i els treballs realitzats per personatges vinculats amb la ciutat d’Amposta. Aquestes conferències, presentades per diversos investigadors locals i per col·laboradors i familiars, ens descobriran històries personals, amb aspectes poc coneguts dels biografiats, i fets col·lectius que ens ajudaran en el procés de construcció de la història contemporània de la ciutat.
El cicle consta de 4 biografies i inclou personatges del passat que han destacat en la història més recent d’Amposta i personatges del present que han esdevingut una referència per a les generacions actuals.
En aquesta edició les personalitats escollides són representants de diversos camps professionals: la docència, l’esport, la gestió … i la sanitat de tot el segle XX i inicis del XXI, i han contribuït amb les seves aportacions a conformar la ciutat dinàmica i oberta que tots coneixem avui.

PROGRAMA

“Mario López Albiol, professor i home de lletres” a càrrec de Mario López Albiol presentat per Mª Josep Margalef
Dijous, 15 de febrer de 2018 a les 19,30 h

“Carmen Rams Margalef, passió pel handbol” a càrrec de Carme Rams Margalef presentada per Ramon Sicart Rams
Dijous, 22 de febrer de 2018 a les 19,30 h

“Joan Bel Guarch, la matemàtica de l’oratòria i l’arribada de l’institut a Amposta” a càrrec de Jaume Buera Bel
Dijous, 1 de març de 2018 a les 19,30 h

“Coia Pujol, farmacèutica i dona única” a càrrec de Carmen Romances Pujol
Dijous, 8 de març de 2018 a les 19,30 h


llegir més

Exposició ’Els paisatges a la taula’

del 2/3/2018 al 20/5/2018 · Sala d’exposicions del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Exposició ’Els paisatges a la taula’

El Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i la Xarxa de Museus d’Etnologia presenten l’exposició Els paisatges a la taula, que mostra l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història recent i com la globalització ha transformat la producció, el consum i la varietat de productes que trobem a les taules catalanes.

Com a novetat respecte les altres itineràncies, s’han incorporat veure prop d’un centenar d’objectes etnològics pertanyents al fons del MTTE, que reforcen el relat que recull l’exposició de la cuina ebrenca dins la cuina catalana.

Paral·lelament a la mostra, el Consorci del Museu de les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament d’Amposta han previst diverses activitats vinculades a la temàtica de l’exposició.

“La cuina d’un país és el seu paisatge posat a la cassola”, va dir l’escriptor Josep Pla. I és que fins fa escasses dècades les nostres taules s’omplien, amb més o menys abundància, i amb més o menys diversitat, dels aliments produïts en el nostre territori. Les importacions de productes alimentaris eren escasses o, si més no, servien per cobrir aliments bàsics que no s’aconseguien en les collites anuals. La tecnologia i el procés de globalització però, han transformat en gran mesura els nostres plats i hàbits culinaris, ja que actualment la majoria de productes que consumim provenen d’altres llocs del món.

Els paisatges a la taula és la primera exposició de la Xarxa de Museus d’Etnologia –que lidera el Museu d’Història de Catalunya– i té per objectiu mostrar l’evolució de la gastronomia catalana al llarg de la història. L’exposició, de caràcter itinerant, ens apropa a la gran varietat de recursos que ha caracteritzat la cuina catalana, reflex de la diversitat geogràfica del territori, i fa referència a la pèrdua del coneixement local i tradicional provocada per la globalització, a la modificació dels aliments que trobem als mercats i botigues i als canvis produïts a les varietats dels productes i sabors de la nostra cuina.

Davant aquets grans canvis, també hi ha hagut un important moviment de recerca i d’impuls de la cuina catalana, que ha propiciat tant la recuperació del patrimoni biològic, com de les formes de producció respectuosa amb el medi ambient i la comercialització de proximitat. L’exposició també vol remarcar aquestes iniciatives que s’han dut a terme en els últims anys amb l’objectiu de conservar el patrimoni agronòmic i culinari del nostre país; gràcies a les quals es pot dir que Catalunya encara gaudeix d’una cuina arrelada a la producció local i que, per tant, tot allò que posem a la taula continua explicant-nos molt del nostre paisatge i la nostra cultura.

Els paisatges a la taula
Els interrogants que es planteja l’exposició són clars: els nostres paisatges alimenten les nostres taules? La nostra cuina es vincula al nostre paisatge? Quina és la nostra sobirania alimentària? A través de cinc àmbits, l’exposició es planteja de quina manera es retroalimenten els conceptes de paisatge i taula per tal d’articular i mantenir el patrimoni alimentari a Catalunya.
  1. El primer àmbit, ‘Del paisatge a la taula’, explica com és el nostre territori, què s’hi produeix i com aquesta producció configura un paisatge que podem veure reflectit en els plats. Fins fa poques dècades, eren els aliments extrets del nostre territori els que configuraven els receptaris catalans.
  2. El segon, ‘Els conreus mediterranis’, pretén mostrar quins productes i quines formes d’elaboració comparteixen les cuines i les taules a Catalunya i què les identifica culturalment. Els conreus de la vinya, l’olivera, el cereal i la fruita seca ens situen en un espai cultural i geogràfic més ampli, en la conca mediterrània.
  3. El tercer àmbit, ‘Cuinar’, expressa el vincle del paisatge amb el patrimoni gastronòmic. Cada una de les famílies de plats que es presenten mostra la unió de les persones amb el seu territori; es poden veure diversos vídeos on hi apareixen professionals de la restauració o cuineres casolanes provinents de quatre territoris diferents: Alt Pirineu, Palamós, Arbúcies i el delta de l’Ebre (Gemma Bo del restaurant l’Estany, d’Amposta), i que expliquen com elaboren alguns dels plats que es proposen.
  4. El quart, ‘Menjar’, respon a les preguntes: què mengem, com i quan, i com els canvis en el món laboral i les formes d’oci han provocat també canvis en la forma de consum dels aliments. Es fa una breu aproximació al canvi en les formes de menjar a través de la història i en aquells moments i espais en què es produeix el canvi per una transformació social i econòmica que abasta les diferents formes de vida a través dels apartats: ‘Menjar a la feina’, ‘Menjar de diari’, ‘Menjar de festa’ i ‘Fondes i restaurants’.
  5. Finalment, el cinquè àmbit, ‘Elaborar, conservar i comercialitzar’, fa una reflexió sobre com aquestes accions s’han adaptat a les noves formes de consum, a la vegada que han generat una oferta més variada i àmplia que ha modificat hàbits i paladars, mostrarà productes envasats i elaborats en clau local que han desaparegut en les últimes dècades, engolits per la gran indústria; però també productes elaborats en clau local que s’han recuperat en els últims temps. L’elaboració i les formes de conservació artesana han quedat arraconades per la gran indústria alimentària i busquen especificitats per dotar de valor als seus productes.
Un documental conclou l’exposició

Com a conclusió, s’hi pot veure un documental realitzat a partir de diverses converses entre productors i elaboradors de cada territori, fruit del treball de camp dut a terme per a fer l’exposició. Entre els de les Terres de l’Ebre apareixen Joan Castellà, Lluís Catalan i Dani Forcadell, d’Amposta; Joaquim Giné, de Bitem, i José Juan Montserrat, de Sant Carles de la Ràpita. Aquest apartat recupera la idea inicial de la pèrdua de control que es produeix sobre el territori i com els productors, pescadors i elaboradors presenten diferents formes de resistència a la globalització. Les propostes i reflexions que en sorgeixen són les que estan enriquint de nou la cuina catalana.

El tema essencial és mostrar com aquestes resistències a la globalització permeten augmentar l’autoestima dels productors, recuperar part del patrimoni cultivat, conservar la biodiversitat marina i biològica, i que això es tradueixi en una millor qualitat alimentària i de nou un enriquiment de la taula a Catalunya. La reflexió sobre el futur tanca el document i l’exposició; deixant la porta oberta al visitant a conèixer i consumir paisatge a la taula amb consciència de conservació patrimonial i com un acte cultural de gran valor.

La Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya

El patrimoni etnològic forma part del patrimoni cultural català i aranès i, en aquest sentit, ha de ser objecte de protecció, conservació, investigació i difusió per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura. Amb aquesta fita, l’any 2008 es va crear la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya (XME) per tal de coordinar les polítiques de difusió, conservació i dinamització cultural del patrimoni etnològic que gestionen els seus membres. Des del 2014, la coordinació es duu a terme des del Museu d’Història de Catalunya.

Els museus que configuren la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya són: Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Dera Val d’Aran, Museu de les Terres de l’Ebre, Museu Etnològic de Barcelona, Museu Etnològic del Montseny - La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà, Museu de la Pesca de Palamós, Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí, VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi i de Catalunya, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya, Museu Etnogràfic de Ripoll, Museu de la Mediterrània i Museu d’Història de Catalunya.



llegir més

Taller de ’Fotografia mòbil’

del 3/3/2018 al 10/3/2018 · Aula oberta del Museu de les Terres de l’Ebre · Amposta

Museu de les Terres de l´Ebre : agenda : Taller de ’Fotografia mòbil’

Documentar i compartir el que fem a les xarxes socials ja forma part del nostre dia a dia. La càmera del mòbil ha substituït les càmeres compactes pel seu volum i per l’alta qualitat i la resolució de les fotos. Però l’important no és fer fotografies sense més ni més, ni publicar per publicar. L’èxit recau en realitzar i publicar bones instantànies.

Si vols traure el màxim rendiment a la càmera del teu dispositiu i aprendre a realitzar fotografies professional lifestyle o producte a través del dispositiu, apunta’t al Taller de fotografia mòbil,  impartit pel fotògraf professional Pau Bertomeu.

Aprendràs a veure noves possibilitats per realitzar i editar fotografies atractives que expliquin històries o mostren moments únics; descobriràs quines són les claus per triomfar a les xarxes socials, les tècniques i eines de composició, d’enquadrament i retoc, i els tipus d’accessoris i aplicacions per obtenir  millors resultats.

Aquest taller s’adreça a alumnes de tots els nivells i perfils que busquen avançar en la fotografia i tinguin interès en aprendre les noves possibilitats que ens donen els dispositius mòbils, a nivell personal i professional.

PROGRAMA
Dissabte 3 de març. Sessió teòrica

Fonaments bàsics de la fotografia, noves eines i usos dels dispositius mòbils i característiques.
Dissabte 3 de març, de 10 a 14h.
Aula oberta del Museu de les Terres de l’Ebre.

Dissabte 10 de març. Sessió pràctica
Enquadrament i composició, fotografia panoràmica, accessoris, retoc digital, aplicacions, compartir.
Dissabte 10 de març, de 10 a 14h.
Aula oberta del Museu de les Terres de l’Ebre.

Preu: 30€.
Places limitades. L’admissió serà per ordre d’inscripció.
Inscripció: comunicacio@museuterresebre.cat



llegir més

Museu de les Terres de l´Ebre | C/ Gran Capità, 34 | Amposta | Tel. 977 702 954 | correu electrònic | crèdits | avís legal