Amposta acull l’exposició internacional “Rotspanier. Treballadors forçats espanyols durant la Segona Guerra Mundial. Víctimes oblidades del nazisme”

Comissariada pels historiadors Antonio Muñoz Sánchez i Peter Gaida, l’exposició ha estat realitzada en cooperació amb la “Asociación de descendientes de republicanos españoles en Francia Ay Carmela”, y la Fundació alemanya “Memòria, Responsabilitat i Futur (EVZ)”.

“Rotspanier” va ser inaugurada a Bordeus en 2019 en l’antiga caserna militar on foren allotjats pels nazis 3.000 treballadors forçats espanyols entre 1941 i 1944. Després de  passar per Berlin, Bremen, Argelers, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, l’exposició arriba ara al Museu de les Terres de l’Ebre, gràcies a la iniciativa de la Regidoria de Cultura i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Amposta.

La mostra reconstrueix la història dels 40.000 exiliats de la guerra civil espanyola que van ser obligats a treballar per a l’economia de guerra nazi. Els Rotspanier (espanyols rojos), com els anomenaven els nazis, van ser reclutats a la força i utilitzats com a mà d’obra semi-esclava especialment en la França ocupada en la construcció del Mur Atlàntic, una línia defensiva concebuda per Hitler que devia d’ocupar més de 3.000 quilòmetres de costa entre Hendaia i el Cap Nord i amb la que s’esperava poder impedir la invasió dels aliats.

L’execució del Mur Atlàntic es va encarregar a l’Organització Todt (OT), responsable durant la guerra de reparar i construir tot tipus d’infraestructures per assegurar el control militar alemany en els països ocupats. La OT va ocupar a milió i mig de persones, entre voluntaris, treballadors forçats, presoners de guerra i deportats de camps de concentració. Solament en la construcció del Mur Atlàntic en França hi van participar més de 300.000 homes. Entre aquests hi havia uns 35.000 Rotspanier  subministrats als nazis per les autoritats de Vichy per treballar a la zona ocupada. Gran part d’ells participaren en la construcció de cinc gegantesques bases submarines en Brest, Lorient, Saint Nazaire, La Rochelle i Bordeus. Però també  va haver-hi milers d’exiliats de la Guerra Civil forçats a treballar per als alemanys i els francesos des de Noruega fins el desert del Sàhara, passant per totes las regions del Reich.

Considerats pel cap de les SS Reinhard Heydrich com “perillosa xusma comunista”, els Rotspanier foren sotmesos a un règim estricte de treball i vigilància. Les seues faenes eren les més dures, estaven sotmesos als bombardejos aliats i la majoria d’ells eren presoners dels alemanys, vivint en camps vigilats per guàrdies armats. En els anys seixanta, els Rotspanier del Mur Atlàntic aconseguiren que la RFA els reconegués com perseguits polítics del nazisme i els indemnitzés de la mateixa manera que als deportats a Mauthausen. Malgrat ser víctimes del nazisme, aquests treballadors forçats espanyols i catalans mai han sigut reconeguts en la seua terra de naixement.

Dins de la seva itinerància l’exposició es podrà veure al Museu de les Terres de l’Ebre a Amposta, on s’inaugurarà el proper divendres 13 de gener a les 19 hores. La mostra es podrà visitar dins de l’horari habitual del Museu fins el dia 12 de febrer.

A més, l’Ajuntament d’Amposta i el Museu de les Terres de l’Ebre han programat un conjunt d’actes complementaris a l’exposició. En concret el divendres 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust, el comissari de l’exposició, Antonio Muñoz Sánchez, de l’Institut de Ciències Socials de la Universitat de Lisboa, oferirà pel matí una xerrada als alumnes de l’Institut Ramon Berenguer IV d’Amposta. A les 19 h al Museu de les Terres de l’Ebre impartirà la conferència “Treballadors forçats espanyols i catalans a l’Europa de Hitler (1940 –1945) Història, justícia i (des)memòria”.

El divendres 10 de febrer a les 19 hores, al Museu de les Terres de l’Ebre, s’oferirà una segona xerrada amb el títol "Rafel Itarte i Agustí Maigí; ebrencs, rojos i esclaus del nazisme", a càrrec de Francesc Itarte i Montse Ferrando.